Mostrando entradas con la etiqueta psc-psoe. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta psc-psoe. Mostrar todas las entradas

lunes, 21 de octubre de 2019

¿Miquel Iceta podía haber logrado lo que no logró Pedro Sánchez?

Reconozco que a este Pedro Sánchez yo ya no sé por dónde cogerlo, ¿tendría razón Guridi con todo lo que nos contaba y ya no nos cuenta? ¿O simplemente todo está tan loco políticamente en Europa occidental y más allá que no hay nada más que hacer? Y aquí podía acabar mi artículo y santas pascuas: todo está muy loco.Pero no, llevo unos días dándole vueltas al no acuerdo de gobierno entre PSOE y UP-etc. Y he empezado a pensar qué hubiese pasado con otro candidato del PSOE a la presidencia, o con otros equipos de los más metidos en el núcleo cercano al presidente del gobierno en funciones, como presidente y como gobierno. Y se me ha ocurrido que Iceta podía hacer un buen y gran papel.
Somos muchos lo que estamos o venimos de la izquierda [1] de diferente condición que admiramos a Iceta, un persona que lleva mucho en política, que estuvo de fontanero en Moncloa con Felipe González, y que luego ha hecho de todo en el PSC, hasta salvarlo cuando parecía que Iceta lo que hacía era un último sacrificio inmolándose, pero no. Igual por eso, por cierta clarificación y reorganización o por recordarlo en un congreso de un pequeño partido comunista llamado PSUC viu, dónde yo también estaba invitado en la época del tripartito, puño en alto con la internacional y yo preguntando qué hacía aquel mandamás del PSC-PSOE allí.

miércoles, 28 de julio de 2010

De cuando la alcaldesa pagó.

Este post de hoy es sólo para poder recuperar la foto con la que ilustraba el Centre d'Esports l'Hospitalet su ascenso de categoría a segunda B. Es que el club ha eliminado la noticia y por tanto la foto, así que como me parece que explicaba muchas cosas en forma de metáfora de la ciudad de l'Hospitalet, la pongo por aquí, que quede claro que lo importante para el club aquel día de alegría por el ascenso era que Núria Marín pagaba su entrada:

martes, 20 de julio de 2010

Som una nació (II). Votem PSOE.


L'anterior post, ja vaig parlat de les cotorres i altre lloros, i de la necessitat que tenen alguns que mai votaran esquerres, ni PSOE, però ni PSC, de dir que han de trencar entre sí. Però de fet, les eleccions amb més participació a Catalunya, les generals, sempre les ha guanyat el PSOE, però es que sempre:

Legislatives a Catalunya %
  PSOECiUPPICV-PSUCERCAltres
200845,120,916,34,97,85
200439,520,815,55,815,92,5
200034,629,223,13,65,73,3
199639,429,617,97,64,20,6
199334,731,7177,45,13
198935,432,510,67,32,711,5
198640,631,711,33,92,79,8
198245,222,214,44,649,6
197929,216,13,617,14,129,9
197728,416,83,518,24,628,5

Es a dir amb participació sembla que guanyen les opcions estatalistes, espanyoles, o com li vulguin dir. De fet el partit que moltes vegades ningunegem a Catalunya que es diu PP o PPC últimament acostuma a fer un digne tercer lloc, només superat un cop, i pels pèls per ERC. Sense parlar de quan el PSUC era el PSUC. És a dir de vegades els últims anys sembla que hi hagi un terratrèmol independentista a Catalunya però no es reflexa a l'hora de votar o com a mínim es destaca la espectacularitat sobre el vot real o sent destacable encara que no es majoritari.Serà per això que el grup de CiU al parlament es diu Minoría Catalana?

Així tot plegat, no m'estranya que alguns desinteressats recomanin al PSC trencar amb el PSOE, com s'hi només fos per qüestions espanyoles i no també domestiques. Serà gent que vol guanyar amb els seus propis diputats, o els hi sobta un candidat con Montilla, i a algú encara parla i re-parla del Maragall que no recordo si va guanyar de gaire les eleccions a les que es va presentar, em refereixo a fer primer lloc, però si sé que mai va fer tants bons resultats a Catalunya com els candidats del PSOE.

Tot plegat no vol dir que digui que m'agradi o no, però les dades son aquí i ja farta una mica tanta opinió esbiaixada de la SOCIETAT CIVIL CATALANA, en la bona descripció de l'Amigo Gagarin. Per que si Reagrupament s'acaba presentant amb Laporta i no acaba fent coalició amb CiU i fa els mateixos resultats que a les últimes Ciutadans (3) caldrà prendre nota i no del que va representar aquests? I de fet que passa si C's en treu 3 i també Reagrupament, com ens ho farem en una societat que comença a estar tan polaritzada en el tema nacional? Caldrà pacte i sentir als altres en la línea de Lolita Bosch.

P.S: i com no avui Rahola també habia de dir la seva sobre el PSC, sense asumir que qui guanya les eleccions a Catalunya quan hi ha participació es el PSOE, ni CiU, ni ERC, ni els seus odiats ICV-EUiA.

jueves, 15 de julio de 2010

Som una nació (I). Ens abstenim.

Deu ser per la invasió de cotorres argentines a Catalunya, o com a mínim a Barcelona i la seva gran àrea metropolitana, que se senten repetides idees, consignes, eslògans, com aquell de que el PSC s'ha de desvincular del PSOE. Clar, clar... sobretot des de gent que mai votarà esquerres, ni PSC, ni psoe. També cal parlar del dret a decidir amb gran força, de drets democràtics i tot plegat que som una gran nació.
Opinar és fàcil, revisar dades encara més, però molt més efectiu per acabar d'entendre les coses. Un lleugera ullada a les dades de participació a les eleccions a Catalunya ens pot ajudar molt a discutir la segona afirmació, o com a mínim matisar-la:


<><>
 Legislatives a Catalunya %
  2008 2004 2000 1996 1993 1989 1986 1982 1979 1977 
Participació 71,2 77 64,7 76,5 75,9 67,6 68,8 80,7 68,5 79,3 
Abstenció 28,8 23 35,3 23,5 24,1 32,4 31,219,3 31,5 20,7 


<><>
Parlament de Catalunya %
  2006 2003 1999 1995 1992 1988 1984 1980 
Participació 56,8 63,4 59,2 63,6 54,9 59,4 64,3 61,4 
Abstenció 43,2 36,6 40,8 36,4 45,1 40,6 35,7 38,6 


És curiós constatar que a les generals a Catalunya la participació no baixa del 60%, la més baixa va ser el 2000 amb 64,7, i és superior a totes les eleccions al parlament de Catalunya. Les explicacions poden ser variades. Des de que el parlament de Catalunya té poques atribucions, cosa que no és el que se'ns acostuma a dir, però en aquest cas una comunitat com Extremadura en tenir més atribucions tindria menys participació:


<><>
Junta de Extremadura %
  2007 2003 1999 1995 1991 1987 1983 
Participació 75 78 73,4 78,3 71 74,4 71,9 
Abstenció 25 22 26,6 21,7 29 25,6 28,1 


Osti tú, si no baixen mai del 70 %! No será més nació Extremadura que nosaltres? Nosaltres! que si no són els més democrates del món, com a mínim ho som d'Espanya. Clar que hi ha qui que pot dir que això és per que les han fetes coincidir amb les generals. Bé, per una banda al 2007 ja no va ser així, i van fer un notable 75% de participació! A més a Catalunya hi estem en contra i fem tot el posible per a que no coincideixen totes dues eleccions, encara que això fomentes la partipació. I he escollit Extremadura, per que ni te àntics furs ni es històrica.
Per una altre dia deixem qui s'absté i perqué, hi ha que diuen que el tema nacional es menja el social i crea desafecció. No hauriem de fer tot el possible per aproparnos a les nostres eleccions a la participació de les eleccions extremenyes? O com a mínim a les legislatives? I que ens cal fer? O hi ha algú amb voluntat política de que aquesta participació no repunti?

lunes, 21 de junio de 2010

La alcadesa paga y el hospi sube.

El domingo por fin ascendió el Hospi, volvemos a 2ªB. No pensaba hablar del tema y mira que había para hablar, empezando por el desfogue del personal en el campo. Nos estamos acostumbrando a decirnos de todo, como si en la vida real pudiésemos comportarnos como Intereconomía, ahí el derbi local de Barcelona, por ejemplo. De una osadía que ralla el borreguismo de parvulario. Cuando se pone delante la policía, se pasa de insultar a casi ni animar, por suerte sólo durante unos minutos. También podría hablar del totalitarismo futbolero, de recintos públicos dedicados a él, con sus correspondientes recursos, del ambiente, de los tipos de insultos al árbitro que también tendrá familia a la que quiere, de muchas cosas de tipo cívico y probablemente no hubiese escrito nada.

Pero un repaso a las crónicas me ha llevado a la breve reseña que hace el mismo club y me ha reforzado en alguna opinión. Uno tiene la impresión en l’Hospitalet que el gobierno del PSC se lo come todo de forma insana, que tienen una voluntad de control del movimiento asociativo que criticarían en otros países de América Latina. Ya digo la sensación, poder probar eso me sería más complicado, no tengo tiempo y uno confiaría en esas cosas los periodistas de la SER, El País o La Vanguardia que tienen tiempo para ejercer de celosos guardianes de la democracia versión ultraliberal. Una sensación que en algunos ámbitos de vida de la ciudad te puede ir mejor con determinado carné.

¿Pero que puedo pensar si la crónica de último partido que ha permitido al CEL’H volver a la categoría de bronce del fútbol español la ilustra una foto de Núria Marín la alcaldesa? La alcaldesa pagando su entrada con un billete de 50€ en su propia web. 

Lo que ilustra el encuentro para el club no es una afición celebrando el ascenso, no unos jugadores abrazos, no el público que toma el campo, no una foto de plantilla, ¡no! La alcaldesa paga, la alcaldesa sale en la foto pagando. ¿De verdad era necesaria una foto así en la información del club?