No matarás literalmente

13 de noviembre de 2003 según crónica de El País, ya entonces debía llevar bastante tiempo sin leerlo, del famoso mitin del Palau Sant Jordi:

Rodríguez Zapatero, que recitó un verso en catalán de Miquel Martí i Pol, fue tajante: “Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán“, afirmó, solemne, entre aplausos. Adoptó como propias otras tres demandas de Maragall: el impulso del Eje Pirenaico de infraestructuras, la reforma del Senado para que sea una auténtica Cámara de representación territorial, y que los organismos del Estado “tengan presencia en todo el territorio nacional”, incluido Cataluña. 

Por cierto, la crónica acababa con que para Maragall “El cambio es una garantía de que Cataluña alcanzará al fin la plenitud democrática“. No es de lo que quería hablar hoy pero me ha sorprendido lo que entonces, hará ya 15 años, se entendía para algunos como la consecución desde algunos parámetros sociales e ideológicos de la plenitud democrática para Cataluña. Entonces..

Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán. Creo que allí Zapatero y los suyos pensaban en un tipo de estatuto y daban por supuesto hasta dónde llegaría la reforma, o reformas. Aquí en Cataluña, unos pensaron que ancha es Castilla, precisamente Castilla ancha para los estatutos no sería, pero la frase hecha es la frase hecha y tiraron para delante, porque la frase no tenía letra pequeña explícita. Está claro que las frases en los mítines nunca tienen letra pequeña ni articulado concreto, gracias a dios. Siempre pensé que ERC quería tirar lo máximo y entró en competición con CiU, el PSC pensó que el PSOE ya pararía de alguna manera si se tiraba demasiado y el PSOE que los del PSC, que a la sazón tenían la presidencia de la Generalitat y el máximo peso en el govern, pondrían sensatez, que para algo son hermanos.

Som una nació (II). Votem PSOE.

L'anterior post, ja vaig parlat de les cotorres i altre lloros, i de la necessitat que tenen alguns que mai votaran esquerres, ni PSOE, però ni PSC, de dir que han de trencar entre sí. Però de fet, les eleccions amb més participació a Catalunya, les generals, sempre les ha guanyat el PSOE, però es que sempre:

Legislatives a Catalunya %
	PSOE	CiU	PP	ICV-PSUC	ERC	Altres
2008	45,1	20,9	16,3	4,9	7,8	5
2004	39,5	20,8	15,5	5,8	15,9	2,5
2000	34,6	29,2	23,1	3,6	5,7	3,3
1996	39,4	29,6	17,9	7,6	4,2	0,6
1993	34,7	31,7	17	7,4	5,1	3
1989	35,4	32,5	10,6	7,3	2,7	11,5
1986	40,6	31,7	11,3	3,9	2,7	9,8
1982	45,2	22,2	14,4	4,6	4	9,6
1979	29,2	16,1	3,6	17,1	4,1	29,9
1977	28,4	16,8	3,5	18,2	4,6	28,5

Es a dir amb participació sembla que guanyen les opcions estatalistes, espanyoles, o com li vulguin dir. De fet el partit que moltes vegades ningunegem a Catalunya que es diu PP o PPC últimament acostuma a fer un digne tercer lloc, només superat un cop, i pels pèls per ERC. Sense parlar de quan el PSUC era el PSUC. És a dir de vegades els últims anys sembla que hi hagi un terratrèmol independentista a Catalunya però no es reflexa a l'hora de votar o com a mínim es destaca la espectacularitat sobre el vot real o sent destacable encara que no es majoritari.Serà per això que el grup de CiU al parlament es diu Minoría Catalana?

Així tot plegat, no m'estranya que alguns desinteressats recomanin al PSC trencar amb el PSOE, com s'hi només fos per qüestions espanyoles i no també domestiques. Serà gent que vol guanyar amb els seus propis diputats, o els hi sobta un candidat con Montilla, i a algú encara parla i re-parla del Maragall que no recordo si va guanyar de gaire les eleccions a les que es va presentar, em refereixo a fer primer lloc, però si sé que mai va fer tants bons resultats a Catalunya com els candidats del PSOE.

Tot plegat no vol dir que digui que m'agradi o no, però les dades son aquí i ja farta una mica tanta opinió esbiaixada de la SOCIETAT CIVIL CATALANA, en la bona descripció de l'Amigo Gagarin. Per que si Reagrupament s'acaba presentant amb Laporta i no acaba fent coalició amb CiU i fa els mateixos resultats que a les últimes Ciutadans (3) caldrà prendre nota i no del que va representar aquests? I de fet que passa si C's en treu 3 i també Reagrupament, com ens ho farem en una societat que comença a estar tan polaritzada en el tema nacional? Caldrà pacte i sentir als altres en la línea de Lolita Bosch.

P.S: i com no avui Rahola també habia de dir la seva sobre el PSC, sense asumir que qui guanya les eleccions a Catalunya quan hi ha participació es el PSOE, ni CiU, ni ERC, ni els seus odiats ICV-EUiA.