Som una nació (IV). No respectem del dret de vaga a l’ACN. Ni la llibertat d'expressió.

Em diu un amic i company que el director de l’ACN (Agencia Catalana de Noticies) un tal Saül Gordillo s’ha permès despatxar a un treballador contra dos drets fonamentals. A aquest treballador se li va ocórrer exercir el seu dret de vaga i la seva llibertat d’expressió. Fet greu en una democràcia i més tenint en compte que es un ens depenen de la Generalitat de Catalunya, un ens públic! A més depen d’una conselleria vinculada a ERC, que va donar suport a la vaga.

El treballador té el suport del comitè d’empresa de l’ACN (Sindicat de Periodistes) i de CCOO. Seguint la seva explicació el Saül Gordillo va felicitar als treballadors “en un correu, enviat a tota la redacció, el director felicitava als redactors que van treballar durant la jornada de vaga del 29-S perquè havien demostrat la seva 'vocació' periodística, el valor afegit 'impagable que fa gran' a l'ACN, segons deia el director.”

El redactor va respondre “amb un altre correu, utilitzant un to irònic, se sumava a les felicitacions del director per haver produït, l’Agència, el doble de notícies que un dia com la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i, d’aquesta manera, haver neutralitzat amb escreix la no producció dels periodistes que sí van voler exercir el seu dret a la vaga”.

Però clar, fruït de tantes reformes laborals, el treballador, documentalista, tenia un contracte d’obra i servei. El contracte del futur.

Suposo que el treballador no esperarà que mitjans tant proclius a parlar dels drames de les vagues amb cert biaix dretà, i els seus columnistes, li facin als seus companys esquirols les “gràcies també per fer pinya amb el Grup Godó i els mitjans contraris a la vaga, amb els qui hem aconseguit emmascarar els èxits significatius de la vaga, focalitzant el relat del 29-S i "del dia després" en lo dolentíssims que són els piquets i en els disturbis d'un grapat de trinxeraires, i no pas en la mobilització i la generositat de centenars de milers de treballadors catalans.”

Des de aquí el meu suport al Marc, i el meu fàstic al biaix dels mitjans i agencies en el tractament de les retallades socials que cada cop son més a prop del moll de l’os de la democràcia.