Presentació a Sants de Guanyem Barcelona.

Notes pròpies en brut.

Cotxeres de Sants convocats pel Centre Social de Sants.

Dimarts 15/07/2014, 19:00h.

Passo aquí  les meves notes del debat i com sempre, el bo i aprofitables que hi hagi es cosa dels que hi van participar; les incorreccions, despistes i altres errades només atribuïbles al Senyor_G. Amb una mica de temps intentaré polir i fer mes llegible, que li cal.

Al entrar hi havia preparades 6 files de 20 cadires i la revista de “La Burxa” a moltes d’elles, van se poques les cadires i es va omplir l’aforament de l’auditori i és més que possible que fossim 400 persones.

Presentació de Jordi del Centre Social de Sants. Barri de Frontera.

Diem Sants però volem dir La Bordeta, Hostafrancs i Sants. Un barri de frontera, un barri on ens han costat molt les coses. L’últim exemple el 75 detinguts pels fets de Can Vies on hi ha un verkami obert per a qui vulgui col·laborar si s’està d’acord amb les seves idees.

És un barri de treballadors, per això venen els fatxes els 12 d’octubre, i els hem hagut de treure a cops de peu. La crisi creada als barris del rics les paguen els barris dels pobres. Aquí tenim atur. Tenim per endavant una tasca que no és fàcil, però que ens cal. Aposto per la confluència amb tothom, però sabem quins hem estat a la mateixa banda de la barricada encara que discrepant i qui ha estat a l’altre.

Gala Pin.

Preparant aquest acte i tot plegat el que més em va sorprendre va se la il·lusió que hi ha enfront d’aquesta crisi que vivim en els nostres barris, uns barris com deia un veí de Sants al 75 els ha fet la gent.

[...]

Jo visc a la Barceloneta i tenim exemples com el pla d’usos fets pels lobbys turístics. Uns lobbys que actuen impunitat i fins i tot connivència amb poders polítics que arriba a la pornografia com hem pogut veure amb el Palau de la música i la instal·lació de la play-estation en casa de Millet. Un port vell que es privatitza barrejada amb la màfia i els paradisos fiscals.

Una ciutat més rica que mai amb ciutadans més pobres. Realment empobrits.

Per a nosaltres Sants ha sigut un model de lluita veïnal: España Industrial, Can Batlló, Can vies. Un barri de referència per a tota Barcelona. O per pràctiques des de baix com Sants com Sants Barri Cooperatiu.

Connivència poders fàctics i econòmics, als que per sort els hi estem plantant cara amb ILP de habitatge per exemple, que fins i tot arriben a suplantar els poder públics.

Vam proposar un espai de confluència, que de fet ja s’estava donant a les pràctiques. Volem fer fora la màfia. Hem de fet més incís en els acords i fer de les discrepàncies un punt fort.  

¿Què es Guanyem? Una plataforma ciutadana, que encara ha de ser més plural. Des de la proposta de mínims actuals que cal fer-la amb més gent per guanyar no només l’ajuntament si no també la ciutat. Unes propostes que no ens inventem, si no de pràctiques que venen de lluny i que caldrà ampliar.

Volem validar la proposta amb 30.000 signatures per Internet des les que la meitat han de ser de Barcelona ciutat.

Confluències al voltant de mínims que son pràctiques orientades als drets de les persones: atenció social, revertir privatitzacions per exemple en les escoles bressol que eren tot un referent, cens de pisos buits en mans de bancs,... [ciutat gran amb competencies]

Pensar un altre model de ciutat. Un turisme diferent al que ara mateix li cal molta inversió pública i en canvi reverteix poc socialment.

Una proposta de democratitzar les institucions:

• auditar l’ajuntament
• auditar els càrrecs públics
• elecció directa del regidors de districte
• limitació de mandats i sous
• que l’incompliment punt per punt de programes polítics, com passa ara, hagi de comportar la revocabilitat del càrrec
• mesures per protegir-nos davant dels lobbys continuats

Ada Colau.

Hi ha il·lusió, alguna cosa es mou, molta gent ahir a la presentació al Clot i avui a Sants. Volem escoltar, volem pregunte i reflexions.

¿Com es planteja la organització? Guanyem es una pregunta, ¿al fer això que fem? La resposta ens la donaran les signatures, que hem fixat en 30.000, i tant de bo siguin moltes més. Si volem més democràcia una signatura només no val, cal escoltar-nos. El primer barri va ser El Clot i avui el segon Sants.

Si la resposta es positiva, al setembre, caldrà veure com ens organitzem. No hi ha organització com a tal encara que hi ha gent visible com ella i gent que fa un munt de tasques que permeten fer coses com l’assemblea d’avui. Doncs llavors al setembre amb la gent interessada en aquests mínims per guanyar (serveis socials, participació,...) articularem la proposta amb unes jornades de debat públic. Una jornades per establir un contracte ètic i programa. D’allà sortiran grups per desenvolupar programa, organització en un procés obert i participatiu.

Llenço la pregunta sobr la organització, no volem duplicar les coses que ja existeixen, encara que cal respectar autonomia entre candidatura i grups.

Ens estem trobant per mínims per a que pugui viure la gent: desnonaments, hospitals… no ens podem permetre que aquesta confluència que es dona a les lluites no es doni en la institució.

Vivim una democràcia pervertida on ens diuen que votem i prou, i on fins i tot les decisions no les prenen els que hem votat sino consells d’administració. En canvi ara tenim mecanismes i tecnologies per escoltar la opinió que estan bloquejats per l’administració. Volem més i millor democràcia, volem decidir les nostres vides.

Hem viscut en un model de consum i hem perdut les xarxes veïnals que amb l’arribada de la crisi se ha fet molt necessàries. Una crisi que es una estafa i que finalment han fer sorgir mobilitzacions d’on han sortit coses com la PAH. Hi ha hagut un despertar de les consciències; d’aquesta crisi no sortirem com vam entrar, tampoc la nostra generació ha estat bé mai, si no certament precaritzada.

Ens equivocarem i hem d’aprendre. De l’empoderament ciutadà es on un sortirà una democràcia mes forta.

Hi ha més ciutats que també han iniciat processos semblants, per que no tot es pot solucionar des de la ciutat. Guanyant les eleccions no es canvia tot, al dia següent tindrem a Agbar, a La Caixa,... Caldrà mobilització el dia després de guanyar.

Serà difícil, però ho hem d’intentar. Tenim més  poder del que ens volem fer pensar, no son culpables de la crisi els pobres com ens volien fer creure ni de la pobresa. Cal desafiar la versió oficial de que no es pot fer res com ha après la PAH, on la gent arribava enfonsada per la seva situació, no, tenim més poder i som majoria. Cal organitzar-nos.

Ivan Miró.

Vull expressar el meu reconeixement al Centre Social de Sants, a l’Ada i la Gala, per la seva feina que fa més creïble la seva proposta.

Energia alliberada el 15-M, als barris ja no ens conformem amb que ens diguin que necessitem als barris.

Què és guanyar? Es teixit de Sants desconfia de la representació cap als polítics. Tot ho hem guanyat els veïns, ho fe vist des de que era petit lluitant pels semàfors, CAP, Cotxeres, línies de busos,... Guanyem es sinònim de lluita i perspectiva, per exemple els 35 anys de lluita per aconseguir Can Batlló.

La majoria de càrrecs electes han sigut coses estranyes, els avanços s’ha fet contra ells. Rercordo una anècdota que pot servir com a metàfora de la regidora que a un grup de joves ens va preguntar quin problema teniem els joves amb el barri? quina barra, nosaltres SOM el barri, el nostre problema ets tu, com fins ara amb el Jordi Martí. Guanyar es no reproduir la política institucional com fins ara, tot l’aconseguit ha sigut amb pressions. Guanyar es pensar que fem per no convertir-nos en ells. Guanyar es autoorganització, no al monopoli de la política d’un polític, és blindar les victòries ciutadanes com Can Batlló. Son noves formes de fer.

Ens trobe amb polítiques fetes al barris alts contra els barris obrers.

Turisme, cada dopo hi ha menys treballadors vinculats i més beneficis.

Guanyar es garantir drets socials i laborals a la ciutat.

Torn obert de paraules.

1. ¿Cuantas firmas se necesitan para presentarse? ¿Si Ada es alcaldesa como gestionará lo de Can Vies? que es un tema complejo y sobre el que no me posiciono. Critica al PSOE.
2. CIE’s en la Zona Franca, hay que cerrar esa carcel de extranjeros.
3. Reflexión sobre que hay más gente mayor que joven.
4. … el barri sempre ha volgut les vies soterrades.
5. Cal comptar amb els partits d’esquerra per no torna-nos a quedar 4.
6. [Santi Medina] partits polítics han de fer pasos enrere per a que entrin gent nova
7. No le gusta el “no nos representan”, quiero elegir, pero que rindan cuentas. ¿Como afecta la ley electoral? Acuerdos de mínimos. Una sola candidatura, no em feu escollir entre varies sobre les que em sento a prop.
8. Sobre el patrimoni. Només si se’n fa us es pot salvar.
9. ¿?
10. un de salvem les penstions. Contra el bipartidisme, recordant Anguita. PPSOE.
11. Jordi CSS, no pot haver-hi ningú que ja ostenti algun càrrec. Als barris ja hi son les entitats, guanyar ha de ser el seu paraigues. “Jordi Marti no era mal regidor”
12. Esta mañana se han parado 2 deshaucios. Inmigrantes, integración.. cierta critica al catalán al que hay que defender por eso. La ciudad no está limpia. Nos afectan medios de comunicación. Convencer a los que no están aquí.
13. Contraexemple joves, avui no n’hi ha amics seus perque estan preparant colònies dels esplais. Ajudes per entitats sense ànim de lucre que son moltes. Cuidar els esplais. Violència policial, fins i tot els polítics els hi tenen por.
14. El districte també son altres barris: Badal, Poble Sec, Zona Frana, on hi ha un CIE, especulació per part de la Fira, o AAVV corruptes.
15. Generositat amb els partits, ser oberts per guanyar. Amb quines condicions es pactarà i com amb altres grups?

Respostes.

Gala respon sobre CIEs i necesitat d’aliances metropolitanes i sobre signatures.

Ada respon sobre Can Vies que el model de ciutat el fa gent que no pisa el carrer i que els hi fan por coses com Can Vies que n’hi hauria d’haver més als barris per autoorgantizar els canvis.  Els hi fem por com es pot veure amb proposta d’elecció directe d’alcaldes o la llei mordassa.

Hi ha pressió al mitjans per a que no sortim: a La Vanguardia del comte de Godó la presentació va ser un breu de poques línies, vetos a les tertúlies de Catalunya Radio.

Hi ha risc de fragmentació.

Hem de decidir que volem i que no volem, després ja buscarem les persones: regles, com es rendeix comptes i ens defensem de les pressions. Dir aquest si o aquest no, no és la forma. També hem de fer autocrítica com a societat: crisi de valors i com ens vam desarmar.